L’economia catalana es troba immersa en un context econòmic aparentment contradictori, segons es recull a l’Informe de conjuntura catalana del segon trimestre de 2022, elaborat per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona. Com a factors positius, cal destacar que els principals indicadors d’activitat (ocupació, afluència de turisme estranger, exportacions, etc.) han registrat una evolució clarament positiva els darrers mesos. Així, les afiliacions al juny se situen un 4,4% superior al mateix mes de l’any passat, amb un gran impuls de l’ocupació pública (3,0%) malgrat que durant el 2021 ja va créixer a un ritme molt considerable. En termes relatius, però, l’afiliació al sector privat és la que augmenta de forma més intensa (4,5% al juny).
Tot i la bona evolució dels indicadors d’activitat, la persistència més elevada de l’esperat de la inflació (9,7% a Catalunya al juny) i el contagi sobre bona part de la cistella de consum (la inflació subjacent se situa en el 5,2%), el Banc Central Europeu (BCE) va decidir elevar els tipus d’interès de referència en un 0,5% el passat 21 de juliol. En aquest sentit, l’enduriment progressiu de la política monetària s’espera que debiliti el creixement de l’activitat econòmica en els propers trimestres. Davant d’aquest nou escenari, els preus a futur de les principals matèries primeres (blat, coure, etc.) i del petroli Brent han flexionat a la baixa. Aquest fet, juntament amb un creixement contingut dels salaris nominals pactats en conveni (2,3% fins al juny), preveu una moderació gradual de la inflació per al 2023 (al voltant del 3% segons les nostres estimacions).
Addicionalment, a Catalunya també comença a haver-hi senyals d’un punt d’inflexió en les expectatives dels agents econòmics. Segons l’Enquesta de Clima Empresarial, el percentatge d’empreses catalanes que preveuen un augment dels preus de venda en comparació amb el trimestre anterior ha disminuït (del 31,6% el 3T al 25,1% el 2T).
Fruit de tot això, la Cambra i AQR, hem revisat a la baixa les previsions per a l’economia catalana fins al 4,0% el 2022 ( 0,8 punts menys que al mes d’abril) i 2,6% el 2023 (1 punt inferior). El motiu essencial que explica aquesta revisió és el debilitament del consum real de les famílies els propers trimestres, degut a un diferencial més persistent de l’esperat entre l’augment dels preus i el creixement nominal dels salaris. A més, l’alça dels tipus d’interès condicionaran les decisions de despesa de les llars (i també d’inversió per part de les empreses). Així, per al 2022 i 2023 preveiem un augment del consum real de les famílies del 3,1% i de l’1,7%, respectivament, el que suposa un descens d’1,5 p.p. (2022) i 1,6 p.p. (2023) en comparació amb les previsions anteriors. En conclusió, el creixement més dèbil de l’esperat durant el 2022 i 2023 provocarà un alentiment del ritme de convergència respecte al nivell d’activitat del 2019. En aquest sentit, no es preveu que l’economia catalana recuperi els nivells de PIB previs a la Covid-19 fins a mitjans del 2023.
Jaume Martí, economista del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra de Barcelona.
